1. |
Sota Terra
04:20
|
|
||
|
Comença la història,
Comença un nou dia.
Dels indrets d’on surten tots,
Comença la vida.
Terra podrida davall la suor,
Contemplant la vida en negre.
Sense memòria no naixen records.
Sota terra sempre.
Volies ser molt més,
Volies despegar.
Com ocell que enyora el vent,
Amb ànsies de llibertat.
I tornarem, tornarem a ser esclaus.
I tornarem darrere la llei del més gran.
I tornarem, tornarem a patir fam.
Sota terra sempre, sempre cap a dalt.
Si penses que tot el que t’ha passat,
És cosa d’algú més.
Tan sols dibuixa tu les il·lusions,
Que no te les facen.
I ja estarà bé,
Tornem a començar.
Que sàpiguen que sempre que ens caiem
Ens alcem a caminar.
I tornarem, tornarem a ser esclaus.
I tornarem darrere la llei del més gran.
I tornarem, tornarem a patir fam.
Sota terra sempre, sempre cap a dalt.
Són, són records represos del meu temps.
D’avui!
Perquè són, somriures que mai no oblidaré
D’ahir.
|
||||
2. |
Mai
04:00
|
|
||
|
Caminant per les cel·les
Que dibuixen parets.
Has creat un nou monstre
Fora de la imaginació.
Et deixares
Una vida sense fer
No vingues demanant
El seu perdó.
Que no depens de res, de tot,
A ningú tornes a mirar.
Sabem molt bé d’on surts, que no,
La sort no va del teu costat.
Covard d’olor pudent ja és l’hora
D’assumir tanta maldat.
Mai tornaràs a veure el cel
Res no m’ho impedirà...
Mai més. Les gàbies es tancaren
Per tu i per mi no hi ha combat.
Espills trencats, tira endavant.
Vida podrida guardarà
Els crits innocents
Enderrocat el rei
Arriba el final.
Que no depens de res, de tot,
A ningú tornes a mirar.
Sabem molt bé d’on surts, que no,
La sort no va del teu costat.
Covard d’olor pudent ja és l’hora
D’assumir tanta maldat.
Mai tornaràs a veure el cel
Res no m’ho impedirà...
Mai més! Les gàbies es tancaren
Per tu i per mi no hi ha combat.
Espills trencats, tira endavant.
Vida podrida guardarà
Els crits innocents
Enderrocat el rei
Arriba el final.
|
||||
3. |
|
|||
|
Hem tornat a oblidar les barraques
Els xiquets desconsolats.
L’alegria d’un poble que trenca el silenci
De la trista ciutat.
Erem tu i jo sota el cel.
Les estreles semblaven parlar.
Hi havia més que silenci.
Hi havia foscor, soledat.
Al darrere ja queda el passat
Al davant un futur brillant
Les parets ens atrapen però cada volta
Ens fem més i més grans.
Erem tu i jo sota el cel
Un mant fosc ens cobria la pell
Hi havia més que silenci
A les ruïnes d’aquell castell.
Perquè baix les pedres
És per on xafem.
No vull ser més feble,
És allò que em dol.
I és que en les tenebres
On caminarem
Caminem! Caminem!
De sol a sol.
I a la caiguda del sol,
A una sola veu,
Cridarem sense por tot allò que som
I que hem volgut ser.
Històries sense nom,
Aventures per tots els carrers.
Mirades sempre perdudes,
Des de que erem uns xiquets.
|
||||
Traficants de Sucre Valencia, Spain
Grup sorgit a Benimaclet i format en 2014 per vuit membres:
Víctor Vidal Alba (guitarra i veu)
Guillermo Orts
(baix)
Marcos Garcia (teclat)
Andreu Pons (bateria)
Modesto Navarro (dolçaina)
Pau Garcia (saxo)
Joan Mifsud (trombó)
Fernando Garcia (trompeta)
... more
If you like Traficants de Sucre, you may also like:
featured on Bandcamp Radio Jun 8, 2021
go to album
The Canadian trio's knack for writing bangers plots a steady course through the maelstrom.
go to album
See the World on Fire
by the Ar-Kaics
On their first new record in six years, the Virginia garage punkers take on the end of the world with the requisite clang and clamor.
go to album
Echo Dancing
by Alejandro Escovedo
The legendary Alejandro Escovedo returns with another country-rock scorcher.
go to album
Rock N Roll Ruined My Life
by NAYAN
Maximalist power pop that reaches for the stars with bold hooks and blasts of horns, synths, and guitars.
go to album
Dissonant punk rock with an undercurrent of jubilance that puts noise and dynamics up front.
go to album
Drunk Dial #12 - Gentleman Jesse
by Gentleman Jesse
Buoyant one-off release from a long-running Atlanta band who juggle garage rock, folk, and power pop; don't miss the Mark Morrison cover.
go to album
