1. |
Intro
00:59
|
|
||
2. |
Al Teu Costat
03:15
|
|
||
[Estrofa]
Som les vostres promeses.
Aquella fosca veritat
que ningú va poder tastar
al mant d’una nit eterna.
Som les coves de la incertesa
que en un bon dia et van llevar,
allò que ens pertanyia.
La desgràcia ha esclatat.
Amb tristesa les llàgrimes cauen.
Ara el carrer la teua llar.
Només queda esperar somiant
que algun dia pugues tornar.
Som els màrtirs de la incertesa
que un bon dia van matar
sense cap paraula
les forces de l’estat.
[Tornada]
Estigues alerta,
només queda cendra.
No és impossible al teu costat.
Sols ànimes fosques
en un mar ple d’ombres.
Res impossible al teu costat.
|
||||
3. |
Tornar A Començar
03:34
|
|
||
Carrers plens, sense persones,
que recorden temps passats
d'alegria i de tristesa
de la bruta societat.
Però no hi ha humanitat
quan vos mire al passar
encegats per un sistema
que ens condemna a ser iguals.
No hi ha lloc on amagar
les misèries que hem trobat
buscant entre les runes
tot allò que ens ha mancat.
Ja ha arribat el moment.
Cal mirar enrere.
[Tornada]
Per tornar a començar.
Per ser com som.
Per no canviar,
i no ser un joguet que jau als peus
d'un escenari privat d'interrogants.
Si el llenguatge del meu cos
està escrit amb les cicatrius
que habiten en mi,
cada trinxera a la pell
serà un mot del que ara som.
Cal mirar enrere.
[Tornada]
[Sergi Nagant]
Per voler somiar
vaig caure en un precipici,
en adonar-me que ser u mateix no és fàcil,
però el joc d'imitar ja no m'ompli,
perquè la felicitat que busque no es tàctil.
Si per mi fóra
ocultaria tots els meus temors sota la sorra.
En un món malalt
si xafes asfalt,
cal ancorar-se i no tirar-se per la borda.
I a mi no em preocupa
qui ja no em suporta,
doncs la porta de ma vida està oberta,
en una casa okupa
no per a tots apta,
on la classe social no està encoberta.
Només som formigues en aquesta jungla,
on l'hivern és el sistema que ens tortura,
i si ens volen amargats i amb la cara llarga,
somriurem, perquè la porten clara.
[Tornada]
|
||||
4. |
Barreres De Ciment
04:09
|
|
||
Letra de Victor Vidal Torró
Carrers plens, sense persones,
que recorden temps passats
d'alegria i de tristesa
de la bruta societat.
Però no hi ha humanitat
quan vos mire al passar
encegats per un sistema
que ens condemna a ser iguals.
No hi ha lloc on amagar
les misèries que hem trobat
buscant entre les runes
tot allò que ens ha mancat.
Ja ha arribat el moment.
Cal mirar enrere.
[Tornada]
Per tornar a començar.
Per ser com som.
Per no canviar,
i no ser un joguet que jau als peus
d'un escenari privat d'interrogants.
Si el llenguatge del meu cos
està escrit amb les cicatrius
que habiten en mi,
cada trinxera a la pell
serà un mot del que ara som.
Cal mirar enrere.
[Tornada]
[Sergi Nagant]
Per voler somiar
vaig caure en un precipici,
en adonar-me que ser u mateix no és fàcil,
però el joc d'imitar ja no m'ompli,
perquè la felicitat que busque no es tàctil.
Si per mi fóra
ocultaria tots els meus temors sota la sorra.
En un món malalt
si xafes asfalt,
cal ancorar-se i no tirar-se per la borda.
I a mi no em preocupa
qui ja no em suporta,
doncs la porta de ma vida està oberta,
en una casa okupa
no per a tots apta,
on la classe social no està encoberta.
Només som formigues en aquesta jungla,
on l'hivern és el sistema que ens tortura,
i si ens volen amargats i amb la cara llarga,
somriurem, perquè la porten clara.
[Tornada]
|
||||
5. |
Aquesta Nit
04:21
|
|
||
[Estrofa]
No esperava trobar-te
entre mil litrones obertes,
entre mil canuts que agonitzen
esperant que tu els beses.
La Gossa lladra de fons
quan tu vens cap a mi.
Els teus ulls publiquen l’ofensiva en primera plana.
Jo em rendisc a l’amenaça.
[Tornada]
I serem la nit amb remor a delicte.
La suor que ens apega als llençols.
El vici i el sant Ofici, de fondre pell amb pell, ungla i carn.
Saciar la fam de les nostres mans.
[Estrofa]
Camí a ninguna part
vaig seguint els teus cordons.
Entre l’espasa i la paret,
un punt de fuga entre els teus genolls.
Explore les textures del teu cos.
Verda incontinència de rialles,
m’agafes, em beses i esclate.
[Tornada]
Fem que valga la pena aquesta nit.
Fem que valga la pena aquesta nit.
Entre el cel i l’infern el nostre llit
Fem que valga la pena aquesta nit.
|
||||
6. |
Halima
03:28
|
|
||
[Estrofa]
No recorde quan començà tot,
si la nit era especialment freda.
Desfet el silenci, s’il·lumina el cel.
Els carrers es tornaren de gel.
Els ulls d’Halima, les mans dels pares.
Tota un vida presa de les flames.
Ara sóc un més, amb la boira avance,
pregant a la nit que amague les nostres passes.
[Tornada]
I s’encén el cel i es trenca la nit.
Por és igual a por,
ací i allà… Allà i ací.
I sonen sirenes i responen crits.
Por és igual a por,
i por és mort... Allà i ací.
[Estrofa]
No recorde quan començà tot,
ni conec el camí que ens espera.
Les tanques més altes les troben dins teu.
Tan invisible és la mà que ens ofega?
Els que encara ploren.
Les que encara bramen.
Els que obrin portes i els que s’amaguen.
Els que ara són ones.
Les que ara són terra.
De la nostra por naix la nostra guerra.
[Tornada]
Ja no res amaga les passes que m’acompanyen.
I no puc, i no puc, i no puc...
deixar de córrer.
El cor em va més ràpid que les cames.
I no puc, i no puc, i no puc...
deixar de córrer.
|
||||
7. |
Alta Tensió
03:55
|
|
||
Lletra Victor Vidal Torró
LLETRA:
[Estrofa]
Muntanya, albufera, hort i secà.
Ones i aigua clara que omplin la mar.
Terrenys de l’Arcàdia al teu voltant,
venuts per aquell que sols sap furtar.
Carrasques que cremen sense pietat,
petroli i brutícia a una marjal.
Aire irrespirable que t’entra pel nas,
t’ompli de tristor uns pulmons nafrats.
[Tornada]
Cables d’alta tensió,
camps de golf, platja destruïda.
Especuladors. Maletes a l’oficina.
Rostres dels traïdors,
Que constantment t’ofeguen la vida.
Màfia a les institucions d’una València malferida.
[Estrofa]
Banca segrestada, poble estafat.
Empreses en mans de voltors tacats
d’una idea fosca, sense trellat.
Li diuen sistema de lliure mercat.
Comerços que tanquen sense remei.
Joves que fugen a un futur cruel.
|
||||
8. |
Rates
03:28
|
|
||
Lletra de Guillem Gil
LLETRA:
La llum del sol comença a amenaçar,
l’eufòria dels cadavers demabulants.
Converses que naveguen pels indrets,
records entre cassalla i cogoll verd.
Els proletaris van a treballar,
mosaic de cares llargues que desfilen.
Misèries d’un sistema desficiós
les molles no alimenten, volem forns.
Ja van a espigolar,
llàgrimes de la terra
que es barregen amb el fang.
Ens cau la merda pel camal
quan sonen les campanes.
Puta la missa del gall.
[Tornada]
I ens quedarem als carrers i a les places
mentre dure la ceba que portem.
Ballarem pasodobles amb les rates
de Benimaclet.
Flaire d’horta que aplega a les cases
i se’ns posen de punta tots els pèls.
Traficants enscurant les ensalades
de tots els botiflers.
[Estrofa]
Dos joves amb cabells daurats,
cuidadosament despentinats
no parlen. El Whatsapp els té absorbits.
Les masses neutres d’un poble empansit
Qui les mou no les sent,
cadenes invisibles
que amb el coll arrosseguem.
Farem piscines d’esbarzers,
per suportar la basca
mentre bufa de ponent.
[Tornada]
|
||||
9. |
Foc
04:48
|
|
||
LLETRA:
[Estrofa]
Esperen de nosaltres
ciutadans exemplars.
Joves obedients
lligats de peus i mans.
Esperen que el rellotge
pare quan ha de parar.
Tindre controlats
cadascun dels seus tic-tacs.
Jo espere que ells esperen
i no paren d’esperar.
Que la corbata que porten
els comence a ofegar.
Agulles capritxoses
marquen l’hora del combat:
mentalitats bomba
contra porcs mal disfressats.
[Tornada]
Esteu ferits de mort
i ja olorem la sang.
La ràbia és un canó,
apunt per disparar.
Podem sentir la por
que vos fa tremolar.
La ràbia és un canó.
[Estrofa]
Rodes de premsa in-vitro.
Preguntes prefixades.
La decència i la vergonya
també estan hipotecades?
Desterrats de tota pàtria,
més enllà del capital.
Lladres aclamats
mans de plata, cors de fang.
[Tornada]
[Estrofa]
Ha arribat l’hora de prendre
foc al sistema i de prendre les regnes.
Aprendre el camí de tornada
per deixar-lo enrere i trobar noves sendes
I no. No serem hereus de cap miratge,
tenim tot el que ens falta i les idees esmolades.
Heu convertit la ràbia en paisatge
i ara som foc, ho volem tot.
|
||||
10. |
Outro
01:35
|
|
Traficants de Sucre Valencia, Spain
Grup sorgit a Benimaclet i format en 2014 per vuit membres:
Víctor Vidal Alba (guitarra i veu)
Guillermo Orts
(baix)
Marcos Garcia (teclat)
Andreu Pons (bateria)
Modesto Navarro (dolçaina)
Pau Garcia (saxo)
Joan Mifsud (trombó)
Fernando Garcia (trompeta)
... more
Streaming and Download help
If you like Cicatrius Fetes Tatuatge, you may also like:
Bandcamp Daily your guide to the world of Bandcamp